divendres, 12 d’agost de 2011

RECORDANT: EL MÓN DEL CARBÓ

L'ATENEU: 20 ANYS
A la Vall de Llémena el carboneig (obtenció de carbó vegetal) va ésser una de les principals activitats dels nostres avantpassats. Fins a finals dels anys 50 del segle passat, molta gent de la Vall encara eren pagesos bosquerols.

Els productes de la terra, l’aviram i el bestiar, els permetien sobreviure i, a vegades obtenir uns ingressos suplementaris, però el què realment portava diners a casa era l’aprofitament del bosc. La fusta, les feixines i sobretot el carbó, eren les principals fonts d’ingressos de moltes famílies.

Encara avui dia, als boscos hi podem trobar algunes places carboneres on els carboners empilaven els troncs d’alzina per obtenir el carbó vegetal.

Tot i que a casa nostra, l’ús del carbó vegetal ha quedat limitat a les barbacoes per cuinar a la brasa, a la majoria de països del tercer món encara continua essent el principal combustible domèstic, com ho va esser també per als nostres avantpassats.

Com a homenatge a tots ells, el maig del 2003 a Cartellà i l'any següent a les escoles de Sant Martí de Llémena, l'Ateneu va presentar una exposició sobre el món del carbó, perquè tothom, però sobretot els més joves, poguessin conèixer aquest vell ofici de carboner.

El propòsit de l’exposició era ensenyar d’una manera didàctica i senzilla, el procediment tradicional per obtenir el carbó vegetal.

L’exposició constava de panells informatius sobre:
  • Els carboners: costums i tradicions. 
  • El vocabulari. Literatura
  • El carboneig abans
  • El carboneig ara, arreu del món
  • Característiques i avantatges del carbó vegetal
  • La pila i la cuita
L’exposició es complementava amb una maqueta d'una carbonera i amb projecció de diversos vídeos sobre el tema. La maqueta de la Vall de Llémena, feta per en Quim Esteve, completava l'exposició.

Aquella exposició no s'hagués pogut fer sense la col·laboració desinteressada d'en Lluís Ribas i en Florenci Teixidor, que durant els darrers anys, amb el seu mestratge i esforç, van aixecat a Cartellà les piles que ens van permetre recrear aquest món del carbó.

L'exposició va ser una obra col·lectiva del socis i amics de l'Ateneu: Anna Vaquer (maqueta de la pila), Antoniu Castaño (maqueta de la pila i escultura del carboner), Miquel Bohigas (esquemes i fotografies), Pep Caballé (fotografies), Narcís Canadell, Angel Cubarsí, Antonio Navas, Ma. Carme Farrés, Josep Tur i altres.

Heus aquí una part del contingut de l'exposició:

LA CARBONERA

La qualitat del carbó depèn:
  • De la fusta: les fustes pesants (aulina) donen millor carbó que les lleugeres (pi, pollancre, …)
  • De la temperatura de la pila: A més temperatura més poder calorífic (tot i que s’obté menys carbó)
  • Del mètode de carbonització: Amb les carboneres tradicionals s’obté millor carbó que amb les industrials
  • De la traça del carboner 
L’alt contingut de carboni fa que el carbó vegetal tingui un rendiment calorífic molt superior al de la fusta
  • Carbó vegetal: 7.400 kcal/kg
  • Llenya d’alzina: 3.700 kcal/kg
En el procés de carbonització la llenya perd un 80 % del seu pes, però només el 60 % de les seves calories.

Empilant
Els troncs més grossos es posen al voltant de l’ull de la pila.
La pila ha de quedar atapeïda, però amb espais entre la llenya per què l’aire hi pugui circular
A mesura que la pila va creixent, va agafant la típica forma arrodonida, amb els buscalls més prims a l’exterior

L'embalum
Abans d’enterrar la pila, cal posar-hi l’embalum, per tal que la terra no s’empassi.
Per embalumar es pot fer servir les rames dels arbres o bé ginestell o algun altre arbust de la zona.

Enterrant la pila
La pila es tapa amb terra per evitar que la llenya estigui en contacte directe amb l’aire, i així poder-la coure de forma controlada.
Amb l’ajuda de cabassos o de l’enterradora, es va posant una capa de terra d’una mà de gruix da-munt l’embalum fins que s’ha tapat tota la pila.

Bitllant la pila
Un cop encesa la pila, durant els primers dies s’ha d’anar bitllant sovint per torrar la llenya.

Al cap de dos o tres dies, quan la llenya ja està torrada, la pila comença a fer molt de fum. Llavors el carboner hi fa uns forats a la part superior, omple l’ull de bitllots fins a dalt i fa pujar el foc fins a coronar la pila.

A partir d’aquest moment comença la carbonització.

El llenguatge del fum
Quan es comença a carbonitzar, la llenya treu un fum espès, de color blanc marronós.
A mesura que avança la cuita, el fum es torna menys blanc i comença a enlairar-se.
Quan el fum es torna blavós, la llenya ja és cuita.

Llavors el carboner tapa els forats i n’obra uns altres més avall per tornar a començar de nou el procés, que es va repetint fins arribar a la base de la pila.

El procés de carbonització
La carbonització té lloc quan la llenya crema sense flama, amb dèficit d’oxigen.

Les altes temperatures eliminen l’aigua i altres productes volàtils de la llenya, però no les matèries combustibles. Per això, el carbó vegetal pot tornar a cremar, sense flama.

El principal component del carbó és el carboni. Com més carboni contingui, millor serà el carbó

Rescaldant
Amb l’aixada, el carboner fa baixarla terra i deixa el carbó al descobert. Un cop enretirat, torna a tapar la pila amb terra per evitar que el carbó de l’interior s’encengui.

Esmatassar
Un cop el foc ha arribat a terra, i quan tota la llenya s’haconvertit en carbó, abans de treure’l, cal deixar-lo refredar.

Per refredar el carbó més superficial, el carboner trenca la “crosta” de terra cuita i embalum cremat i amb el raspall la fa baixar per treure’n les pedres grosses i els terrossos, deixant només la terra més engrunada que, en escolar-se ajuda a refredar la pila.

El carboner va deixant el carbó al descobert i tot seguit el torna a reabrigar amb la terra engrunada per evitar que el carbó, en contacte amb l’aire, s’encengui.

Esquema gràfic del procés






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada