diumenge, 28 de febrer del 2010

campionat de buti 2010


Inscripcions i informació: Miquel Millan



LA BOTIFARRA

A l'hora de jugar, les parelles se situen de forma alterna, de manera que cada jugador quedi davant del seu company. Es reparteixen les 48 cartes de 4 en 4 i una persona cantarà o escollirà quin pal (bastos, oros, copes o espases) serà el guanyador de la partida. També es pot escollir cantar botifarra –no hi ha pal guanyador, tots valen igual i es doblen els punts de la partida– o delegar, fer que esculli el company. La mecànica del joc és una mica complexa, però en trets generals es pot dir que consisteix a superar sempre la carta del contrari, tirant el mateix pal i si no se'n té, el pal guanyador (trumfo).



Per tant, cal escollir el pal guanyador segons el nombre de cartes que es tingui del mateix pal i el seu valor (la manilla, el 9, val 5 punts; l'as, l'1, val 4 punts; el rei, el 12, val 3 punts; el cavall, l'11, val 2 punts, i la sota, el 10, val 1 punt. Cada mà guanyadora val 1 punt). Un cop s'ha escollit el trumfo, la parella contrària pot contrar –els punts de la partida valdran per dos–. Al seu torn, l'altra parella pot recontrar –valdran per quatre–, i finalment, la primera parella pot dir Sant Vicenç –els punts totals de la partida valdran per vuit.

La final del campionat de la Botifarra. Guanyadors: Àngel Cobarsi i Paco Millan.

GLOSSARI ESSENCIAL


Arrastrar
Tirar trumfo per obligar els altres a tirar-ne.
As
És l'1 i val 4 punts.
Cantar
Escollir el coll o pal guanyador de cada partida.
Carregar
Tirar cartes bones.
Coll
També dit pal, segons la zona, símbol que permet de vincular cada carta a una de les diferents sèries bàsiques.
Contrar
Doblar.
Delegar
Cedir al company el compromís de decidir el trumfo.
Destrumfar
Fer que els altres quedin sense cap trumfo.
Empassar-se una carta
Guardar-se una carta bona i matar amb una altra de més petita.
Fallar
Falta d'un pal.
Ferm
Ningú et pot matar.
Manilla
El 9 i val 5 punts.
Recontrar
Redoblar.
Santvicenç
Contraaposta de l'òctuple dels punts en joc.
Semifallo
Tenir una sola carta d'un coll.
Trumfo
Pal guanyador de la partida, escollit per un jugador.

...i els premis...!!!

dissabte, 27 de febrer del 2010

Casal de Cartellà 2010

















Benvolguts pares i mares dels nens, nenes i joves del Casal de Cartellà, 

Tornem a posar fil a l’agulla: la comissió de pares i mares del Casal de Cartellà us animem a assistir a la primera reunió d'aquest any per començar-lo a preparar, a més aquest any és molt especial, a l'Ateneu de la Vall del Llémena celebrem el 20è aniversari.  
Per a aquest nou projecte comptem amb l'ajuda dels pares i mares de les edicions anteriors però, a més, volem crear una comissió on hi hagi pares i mares de cadascun dels grups (petits, mitjans, grans i joves.), per ser més representativa i amb noves idees, per poder organitzar, programar activitats i fer el seguiment necessari durant el període d'activitat. Volem que formeu part, i fer del casal d'aquest any un casal com nosaltres i els nostres fills/es desitgem.  
Com en els anys anteriors, seguim confiant amb la col·laboració de la casa de Colònies Can Caballé i amb Marc Guinjoan com a director pedagògic, que ja està preparant el projecte d'aquest any.  
La propera reunió de pares i mares del casal d'estiu serà informal tot fent una cervesa (alguns cafès o tes) al bar Can Quel (al costat de la biblioteca) a les 19:30 del proper divendres 26 de Febrer. Animeu-vos a venir. Gràcies.
                   
Att.: Comissió de pares i mares del casal d'estiu de Cartellà

dimecres, 10 de febrer del 2010

Cinefòrum 13-02-10

Dissabte, 13 de febrer de 2010 a les 8 en punt del vespre passarem la pel·lícula iraniana de Majid Majidi (1997) "Bacheha-Ye aseman" traduida aquí per "Nens del cel".






Nens del cel  es centra en la història de dos germans i la seva lluita per aconseguir un parell de sabatilles per anar a la escola. Ali té deu anys, és el germà gran i quan torna d'haver portat a arreglar les sabatetes de la seva germana les perd. Com saben que a la casa no tindran diners fins a final de mes, i temen el càstig, amaguen la situació davant dels seus pares. I com Zahra no té altre parell de sabates, decideixen compartir les sabatilles d'Ali.Ella sortirà prematurament de l'escola i ell, que va per la tarda, arribarà una mica després de l'hora. Els canvis tenen lloc a la meitat del trajecte, en un carreró d'un barri pobre a prop de Teheran.


Bachehaye aseman, Iran, 1997.
Guió i direcció: Majid Majidi.
Fotografia: Parvitz Malekzade
Música: Keivan Jahanshahi
Distribuïdora: Lauren Films
Intèrprets: Mohammad Amir Naji, Fereshte Sarabandi, Karnal Mirkarimi.
Durada: 89′.





dilluns, 8 de febrer del 2010

Anada a Rocacorba

El diumenge 7 de febrer de 2010 una trentena llarga d'ateneistes vam pujar fins a Rocacorba i sobretot van baixar... Vet aquí algunes de les imatges de l'excursió.


El perfil de Rocacorba és realment original. Vist des del pla, te forma de barca, o, inclús, d'arca de Noé. I tot perque, al damunt de la roca, algun artista del segle X-XI se li va acudir d'urbanitzar-ho. Als volts del segle XVIII el que havia estat originalment una fortalesa va esdevenir un santuari, dedicat a Santa Maria.
Aquí, al Maverd, começa l'aventura...

 Esperant ser-hi tots...


...tot pujant xino-xano...

Banyoles, allà baix...

Rocacorba està situat en un penyal del massís a 929 metres d’altitud.

El primer document on apareix data del 1161. Tot i que inicialment va ser l’església del Castell de Rocacorba.

Tota la colla...

Apunt de baixar.

Arcova de Rocacorba

La cova té uns 30 metres de llarg. L'accés és fàcil.

Un cop superada l'entrada (que cal fer gairebé estirat) en un parell de metres ja et pots aixecar. Cal entrar amb llum.

S'aixeca directament sobre la roca corba, una penya rocosa que dóna nom al indret de Rocacorba degut a la seva forma.