diumenge, 30 de gener del 2011

Cineforum musical el dia 11 de febrer


“L'orchestre/L'orquestra”

NOTA ARGUMENTAL

Són els primers dies de l’estiu, les classes tot just han acabat, i un grup de joves estudiants de música de les comarques gironines es disposen a viure una experiència que no els deixarà indiferents. L’escola de música de Sant Gregori ha convidat Philippe Fournier, director de la orquestra simfònica de Lyon, i prestigiós pedagog musical, per dirigir unes jornades intensives de formació de directors d’orquestra, i paral·lelament dirigir una orquestra per a joves instrumentistes. En David Pérez i en Pere Solés seran testimonis d’excepció de la vivència singular que aquest documental vol presentar.

El repte està servit: amb poques hores d’assaig, els joves músics provinents de diferents escoles de música,  amb diversitat d’instruments, formació, edats i nivells, han de preparar un concert públic per el darrer dia de les jornades. Fournier compta però amb una eina poderosa: l’amor i el respecte per la música. L’èxit de l’empresa ve garantit per la motivació que ell s’encarregarà de potenciar i estimular en els participants.

El documental ens fa còmplices d’un desplegament magistral d’estratègies educatives encaminades a contagiar l’entusiasme i el compromís que exigeix tota execució artística. L’habilitat de Fournier i la resposta responsable i il·lusionadadels nois i noies constitueixen l’eix narratiu d’aquesta cinta, que pretén traslladar a l’espectador el privilegi de presenciar l’evolució d’un procés fascinant de perfeccionament artístic i personal. Viurem amb els joves instrumentistes, i per intercessió de Fournier,  la descoberta d’una sensibilitat insospitada, bastida a força de talent, creativitat, espiritualitat, constància, confiança i grans dosis d’humanitat.


diumenge, 23 de gener del 2011

On aneu? A la neu! Amb qui hi aneu? Amb l'Ateneu!

Benvolguts ateneistes,
el diumenge dia 6 de febrer anem a la neu per fer una excursió amb raquetes. Sortirem a les 6 del matí del pavelló de Sant Gregori amb cotxes particulars per dirigir-nos cap a Vallter. L’excursió prevista és de 6-7 hores de marxa efectiva i cal una bona preparació física i equipament d’alta muntanya (polaines i bastons, roba de neu, guants, ...). Les raquetes de neu les llogarem (un cost aproximat de 10 € per persona) i per això cal confirmació abans del dia 1 de febrer. El recorregut en funció de les condicions metereològiques serà de Vallter cap a la Portella de Mantet i Pla de Coma Ermada o cap el Pic de la Dona, Collet sota Bastiments i Coll de la Marrana.

Recordem que l’assistència a les excursions es fa sota la responsabilitat de cada assistent, alliberant de manera expressa de la mateixa a l’Ateneu. Els menors d’edat han d’anar acompanyats d’un adult, qui se’n responsabilitzarà durant tota la sortida.
Recordeu, aquesta vegada és imprescindible confirmar la vostra assistència a ateneuvalldellemena@gmail.com
L'any passat la neu va venir. Aquest any l'anem a buscar !
 

EL QUÈ, QUI, COM DE LA CRISI

Assistència massiva a la conferència-debat 
organitzada per l'Ateneu de la Vall de Llémena
"EL CRASH DEL 2010. 
ESTAT DE LA QÜESTIÓ"
21 de Gener de 2010
a cárrec de Santiago Niño Becerra









dimecres, 12 de gener del 2011

Cicle de conferències-debat: "EL QUÈ, QUI, COM DE LA CRISI"


Una de les principals funcions dels Ateneus des de la seva constitució a mitjans del segle XIX ha estat la d'actuar com a centres de reflexió i de debat, espais on es creava opinió i es discutien idees en un entorn de llibertat i de respecte. Ara més que mai, enmig d'una allau d'informació, ens cal un espai on dialogar, un espai que ens ajudi a trobar claus per entendre el present i enfocar el futur.

Des de l'Ateneu us animem a participar en un cicle de conferències-debat que giraran a l'entorn de la crisi. No perseguim obtenir un diagnòstic de les causes de la crisi, tasca que molts han fet, volem anar una mica més enllà i en la mesura del possible, discutir solucions, donar claus per interpretar els nous escenaris. I per fer-ho ens cal la vostra col·laboració, en els debats, però també amb les vostres propostes si coneixeu ponents que creieu que ens poden ajudar a continuar amb el cicle. 

Com no podia ser d'altre manera, començarem el cicle parlant d'economia, imprescindible per entendre els fenòmens socials i polítics que condicionen les nostres vides. I ho farem de la ma del professor Santiago Niño Becerra, un expert que, de ben segur, ens donarà eines de reflexió i debat.


Divendres 21 de gener

a 3/4 de 7 a la Sala d'Actes del CEIP Agistí Gifre 

"EL CRASH DEL 2010. ESTAT DE LA QÜESTIÓ"

Santiago Niño Becerra
Catedràtic d'Estructura Econòmica, Universitat Ramon Llull


Moderarà l'acte: Xavier Cusell, periodista de RNE

Col·labora


Escola Agustí Gifre



L'actual model econòmic, que té el seu origen en 1820 i que succeeix al mercantilisme, està basat en supòsits que han resultat NO ser certs:

--Els recursos (commodities) a disposició, són il.limitats. Fals.

--La capacitat de consum és il.limitada. Fals

--La capacitat del sistema d'evolucionar gràcies al consum (a crèdit) és il.limitada. Fals.

Les conseqüències són ara el nucli de la crisi:

Escassegen els recursos. (a la crisi econòmica succeirà l'energètica)
.
Hem desaprofitat els recursos i hem hipotecat la capacitat de provisió del planeta.

L'endeutament és insuportable i impedeix el consum (basat en el crèdit).

Ara mateix estem en una fase de canvi de model productiu que s'expressa de forma violenta. 
El que es pretén és canviar aquest model productiu sense sortir del sistema, que és el capitalista.

La sortida tindrà conseqüències per a la població: des de 1987 (Informe OCDE) se sap que es pot generar PIB sense crear ocupació. 
Ara estem en la fase més dura d'aquest procés: el PIB i l'ocupació del factor treball no estan lligats. 
Conseqüència: l'estat del benestar no és necessari per als poders econòmics.

dilluns, 10 de gener del 2011

Ja tenim constància que han fet els cims !!!

Vam sortir de la plaça del Pavelló a les 7,20 h 9 caminadors (7 "veteranus" i 2 de categoria promeses). Aproximadament a les 9 h arribàvem al punt d'inici de la ruta: les basses de Monars. A aquestes s'hi accedeix per una pista que es troba a mig camí a la carretera que uneix els pobles de Rocabruna i Beget. Tot i que el dia es va aixecar ennuvolat i gris, la panoràmica des de Monars és espectacular (Cabrera, Puigsacalm, Finestres, Bassegoda i fins i tot Rocacorba i el Montgrí).
A les 9,30 h. arrencàvem a caminar per la pista fins a l'inici del corriol. Per tal de fer la ruta circular (sense tornar per allà mateix), en el trencall vam agafar el corriol que davalla fins a la font de l'Avellanosa i que tot seguint-lo ens mena fins als Rasos de Monars sota el pic de les bruixes en uns 40 minuts. Un cop allà vam decidir improvisar i afegir l'ascensió al Sant Marc. Per això vam anar a trobar el coll de l'Arç (sota el Sant Marc), collet presidit per un faig centenari de dimensions espectaculars. D'aqui, ascensió i un cop a dalt (cap a les 11-11,30 aprox) esmorzar merescut. Cal dir que a banda dels entrepans habituals, del no res, va aparèixer una capsa de bombons que van ajudar, i molt, a endolcir la fredor de l'aire (Impagable!!)
Cap a les 12 h, un traguinyol d'anticongelant (ratafia i rioja d'en Manel) i cap al següent pic. Baixada pel coll de Sant Marc i pel caire fins al Pic de les bruixes, pic de perfil inconfusible al que vam arribar en una mitja hora escassa.
En la baixada, tot seguint el caire vam anar alternant les fagedes de la banda nord amb els prats de la banda sud fins arribar al Pla de la Serra, pas previ a fer el tram final de la sortida. Vam arribar al cim del Comanegra després d'uns 30' de bufets, però amb el premi d'atravessar una espectacular fageda i de seguir gaudint de les espectaculars vistes. Com que amenaçava pluja no vam fer esperar la baixada i en un 20' ja erem als cotxes per iniciar el retorn.
Destacables de la sortida :
- La secció infantil de la sortida : Cinta ("la campeona") i Pau "l'isard de Can Pesol" un 10 per tots dos!!
- Amb un 9'5 el casal d'avis de Camprodon: ens van acollir, donar de beure i escalfar al microones les carmanyoles.
- Amb un 9 els bombons, la pista acabada d'arreglar, que comences a ploure quan ja erem al cotxe, el ritme de la caminada i les vistes que ens van acompanyar en tot moment.
- Amb un aprovat justet : l'orientació d'un dels dos organitzadors (a veure si sabeu quin?) i els abductors d'en Pere (sort del radiosalil)
Salut i fins la propera.




















.

dijous, 6 de gener del 2011

L’Ateneu de la Vall de Llémena: L'ESPERIT I LA FEINA DE LLIGAR UN TERRITORI

Article publicat per Ramon Esteban al número 6 de la revista Les Garrotxes

El mes de desembre del 2010 va fer vint anys de la fundació de l’Ateneu de la Vall de Llémena, una associació que, després de passar pels lògics alts i baixos de qualsevol col·lectiu, s’ha consolidat del tot com a referent social i cultural d’aquesta subcomarca, situada a cavall del Gironès i la Garrotxa.

Per definir què és l’Ateneu, res millor que llegir els objectius que van quedar fixats en la seva acta fundacional, redactada a final del 1990. “Acolliment i difusió de la cultura; promoció de l’esbarjo creatiu i popular; defensa del nostre patrimoni natural, de l’entorn i el medi ambient; defensa dels drets humans i del ciutadà; promoció de la qualitat de vida i del benestar social”.

L’entitat va aglutinar gent de Sant Gregori i els municipis veïns, que tenien ja experiència prèvia en el camp associatiu perquè provenien de col·lectius com ara l’AMPA de l’escola, el grup que organitzava tertúlies setmanals a la biblioteca o del grup que havia estat implicat en el vell projecte de l’Ecomuseu.

“S’acabava de produir la transició política, érem una generació amb inquietuds socials, que volíem crear debat, donar vida als pobles”, recorda avui un d’aquells pioners, Narcís Canadell, fill del que fou el primer president de l’Ateneu, Joan Canadell, mort el setembre de 2009.

Eren uns anys de mobilitzacions, com la que es va produir arran de la construcció de l’envasadora d’aigua de Sant Aniol de Finestres.

En aquella primera fornada hi havia també en Jordi Artigal, Carles Sapena o Pep Caballé, una combinació de nouvinguts i gent de la vall de tota la vida. Des del punt de vista polític, eren un grup de gent molt heterogènia, però tenien en comú la voluntat d’influir en la vida de la vall, cosa que -reflexiona ara Canadell- van aconseguir només a mitges perquè en aquella època no hi havia massa sintonia amb l’Ajuntament de Sant Gregori.

Sí que van aconseguir –continua el cofundador de l’Ateneu- bastir una consciència d’unitat territorial en els municipis de la Vall de Llémena. Aquella generació fundacional amarada de l’eufòria pròpia dels anys de la represa democràtica la va rellevar una de més jove, amb un altre tarannà, però d’ideals similars als dels seus predecessors.


Reflexió crítica
El president actual de l’Ateneu, Joan Brunet, defensa dues dècades després la validesa d’aquells principis de l’acta fundacional i posa l’accent en el paper d’espai de reflexió crítica que, segons el seu parer, ha de tenir l’associació: “No deixem de banda les activitats lúdiques, és clar, però no ens hem de limitar a això perquè ja hi ha altres entitats a la vall que cobreixen aquesta demanda”.

Així, junt amb l’organització d’excursions, dinars populars o el casal d’estiu, l’Ateneu de la Vall de Llémena promou cicles de debats i projectes de recuperació del patrimoni etnogràfic de la zona. “Atesa l’època tan complexa que ens toca viure, creiem que ara, més que mai es fa necessari disposar d’espais com aquest, on es pugui debatre i contrastar idees”, recalca Brunet.

Un bon exemple sobre a què es refereix és el recent cicle sobre l’aigua, que va incloure taules rodones, la projecció de documentals, xerrades i una sortida a llocs concrets  de la vall que servissin per complementar les explicacions teòriques. Va ser una barreja d’activitats –defineix el president- que permet analitzar una qüestió a nivell global i traslladar-la al propi territori.

En preparació tenen un cicle similar sobre vulcanisme. En aquesta línia també s’organitzen unes cinc o sis sessions de cinefòrum cada any.


La Festa de la Carbonera
En el vessant de recuperació del patrimoni local, l’acció més destacada de l’Ateneu ha estat la Festa de la Carbonera, una cita anual que, a través d’exposicions de materials i fotografies, així com l’elaboració de carboneres per part dels últims especialistes de la vall, ha permès difondre entre les noves generacions una activitat –la dels carboners i, per extensió, la resta de feines de bosc- que pràcticament ha desaparegut.

En aquests moments l’Ateneu està immers en un treball similar sobre els remences i els conflictes socials del segle XV, en els quals tant la Vall de Llémena com la veïna vall d’Hostoles van tenir un paper destacat.

A nivell organitzatiu, el repte de més envergadura que ha afrontat l’entitat va ser la trobada d’ateneus de tot Catalunya, de la qual va ser amfitriona.

En una línia més lúdica, s’està mirant de consolidar una secció excursionista que organitza sortides –de moment- un cop al mes. Les rutes es fan tant a la mateixa vall com en altres indrets del país.

Mentre que la secció excursionista està encara a les beceroles, el casal d’estiu ja s’ha convertit en un clàssic de l’Ateneu. En la darrera edició s’hi van inscriure 135 nenes i nens, una xifra que no s’havia assolit mai fins ara. La mainada és sobretot dels pobles de la Vall de Llémena, però també n’hi ha que venen de Girona i d’altres llocs.




La rectoria de Cartellà
L’antiga rectoria de Cartellà és la seu de l’Ateneu. És un edifici propietat del bisbat de Girona cedit a l’entitat. L’Ateneu s’encarrega del seu manteniment.

Malgrat la limitació de recursos, a la casa –annexa a l’església- s’hi van fent treballs de conservació i reforma, per exemple, el nou paviment de la sala polivalent, l’arranjament dels tancaments i els lavabos o la substitució del mobiliari.

De socis, l’Ateneu ara en té cap a 150. Paguen una quota de 35 euros anuals –en el cas de soci individual- o de 45 euros –en el cas de grups familiars. Aquesta és una de les vies de finançament, al costat de les subvencions genèriques a les entitats que atorga la Generalitat i les ajudes que es concedeixen per a projectes concrets, per exemple, obres de millora o l’organització del casal d’estiu.

Cal tenir en compte que l’Ateneu no cobra res per a participar en les activitats que organitza i que no estan pensades només per als socis, sinó que estan ofertes al públic en general.