dijous, 6 de gener de 2011

L’Ateneu de la Vall de Llémena: L'ESPERIT I LA FEINA DE LLIGAR UN TERRITORI

Article publicat per Ramon Esteban al número 6 de la revista Les Garrotxes

El mes de desembre del 2010 va fer vint anys de la fundació de l’Ateneu de la Vall de Llémena, una associació que, després de passar pels lògics alts i baixos de qualsevol col·lectiu, s’ha consolidat del tot com a referent social i cultural d’aquesta subcomarca, situada a cavall del Gironès i la Garrotxa.

Per definir què és l’Ateneu, res millor que llegir els objectius que van quedar fixats en la seva acta fundacional, redactada a final del 1990. “Acolliment i difusió de la cultura; promoció de l’esbarjo creatiu i popular; defensa del nostre patrimoni natural, de l’entorn i el medi ambient; defensa dels drets humans i del ciutadà; promoció de la qualitat de vida i del benestar social”.

L’entitat va aglutinar gent de Sant Gregori i els municipis veïns, que tenien ja experiència prèvia en el camp associatiu perquè provenien de col·lectius com ara l’AMPA de l’escola, el grup que organitzava tertúlies setmanals a la biblioteca o del grup que havia estat implicat en el vell projecte de l’Ecomuseu.

“S’acabava de produir la transició política, érem una generació amb inquietuds socials, que volíem crear debat, donar vida als pobles”, recorda avui un d’aquells pioners, Narcís Canadell, fill del que fou el primer president de l’Ateneu, Joan Canadell, mort el setembre de 2009.

Eren uns anys de mobilitzacions, com la que es va produir arran de la construcció de l’envasadora d’aigua de Sant Aniol de Finestres.

En aquella primera fornada hi havia també en Jordi Artigal, Carles Sapena o Pep Caballé, una combinació de nouvinguts i gent de la vall de tota la vida. Des del punt de vista polític, eren un grup de gent molt heterogènia, però tenien en comú la voluntat d’influir en la vida de la vall, cosa que -reflexiona ara Canadell- van aconseguir només a mitges perquè en aquella època no hi havia massa sintonia amb l’Ajuntament de Sant Gregori.

Sí que van aconseguir –continua el cofundador de l’Ateneu- bastir una consciència d’unitat territorial en els municipis de la Vall de Llémena. Aquella generació fundacional amarada de l’eufòria pròpia dels anys de la represa democràtica la va rellevar una de més jove, amb un altre tarannà, però d’ideals similars als dels seus predecessors.


Reflexió crítica
El president actual de l’Ateneu, Joan Brunet, defensa dues dècades després la validesa d’aquells principis de l’acta fundacional i posa l’accent en el paper d’espai de reflexió crítica que, segons el seu parer, ha de tenir l’associació: “No deixem de banda les activitats lúdiques, és clar, però no ens hem de limitar a això perquè ja hi ha altres entitats a la vall que cobreixen aquesta demanda”.

Així, junt amb l’organització d’excursions, dinars populars o el casal d’estiu, l’Ateneu de la Vall de Llémena promou cicles de debats i projectes de recuperació del patrimoni etnogràfic de la zona. “Atesa l’època tan complexa que ens toca viure, creiem que ara, més que mai es fa necessari disposar d’espais com aquest, on es pugui debatre i contrastar idees”, recalca Brunet.

Un bon exemple sobre a què es refereix és el recent cicle sobre l’aigua, que va incloure taules rodones, la projecció de documentals, xerrades i una sortida a llocs concrets  de la vall que servissin per complementar les explicacions teòriques. Va ser una barreja d’activitats –defineix el president- que permet analitzar una qüestió a nivell global i traslladar-la al propi territori.

En preparació tenen un cicle similar sobre vulcanisme. En aquesta línia també s’organitzen unes cinc o sis sessions de cinefòrum cada any.


La Festa de la Carbonera
En el vessant de recuperació del patrimoni local, l’acció més destacada de l’Ateneu ha estat la Festa de la Carbonera, una cita anual que, a través d’exposicions de materials i fotografies, així com l’elaboració de carboneres per part dels últims especialistes de la vall, ha permès difondre entre les noves generacions una activitat –la dels carboners i, per extensió, la resta de feines de bosc- que pràcticament ha desaparegut.

En aquests moments l’Ateneu està immers en un treball similar sobre els remences i els conflictes socials del segle XV, en els quals tant la Vall de Llémena com la veïna vall d’Hostoles van tenir un paper destacat.

A nivell organitzatiu, el repte de més envergadura que ha afrontat l’entitat va ser la trobada d’ateneus de tot Catalunya, de la qual va ser amfitriona.

En una línia més lúdica, s’està mirant de consolidar una secció excursionista que organitza sortides –de moment- un cop al mes. Les rutes es fan tant a la mateixa vall com en altres indrets del país.

Mentre que la secció excursionista està encara a les beceroles, el casal d’estiu ja s’ha convertit en un clàssic de l’Ateneu. En la darrera edició s’hi van inscriure 135 nenes i nens, una xifra que no s’havia assolit mai fins ara. La mainada és sobretot dels pobles de la Vall de Llémena, però també n’hi ha que venen de Girona i d’altres llocs.




La rectoria de Cartellà
L’antiga rectoria de Cartellà és la seu de l’Ateneu. És un edifici propietat del bisbat de Girona cedit a l’entitat. L’Ateneu s’encarrega del seu manteniment.

Malgrat la limitació de recursos, a la casa –annexa a l’església- s’hi van fent treballs de conservació i reforma, per exemple, el nou paviment de la sala polivalent, l’arranjament dels tancaments i els lavabos o la substitució del mobiliari.

De socis, l’Ateneu ara en té cap a 150. Paguen una quota de 35 euros anuals –en el cas de soci individual- o de 45 euros –en el cas de grups familiars. Aquesta és una de les vies de finançament, al costat de les subvencions genèriques a les entitats que atorga la Generalitat i les ajudes que es concedeixen per a projectes concrets, per exemple, obres de millora o l’organització del casal d’estiu.

Cal tenir en compte que l’Ateneu no cobra res per a participar en les activitats que organitza i que no estan pensades només per als socis, sinó que estan ofertes al públic en general.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada