dijous, 15 de maig de 2014

En record d'en Josep Tur


Ahir a la tarda en Josep va deixar-nos sobtadament. Tant com li agradaven les festes, s'en va anar sense soroll, discretament. Optimista i alegre de mena, amb ell hem perdut un home bo i un bon amic.

A la Marató del passat 15 de desembre en Josep ens va llegir aquest poema d'en Miquel Martí i Pol:
Mare si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meua barca;
el vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor d'un blau com d'encís
i el ulls d'un ver d'esperança
Mare si fos mariner.
Mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meua barca
Us faria adéu al port...
... me'n duria el goig de l'aire
La verdor fina dels pins,
la llum de les vinyes clares...,
Mare si fos mariner,
tot sol amb la meua barca
iria a cercar l'amor
per ports i cales llunyanes...
... - Doncs on aneu mariner,
tot sol amb la vostra barca?...
... - Cerco l'amor, ai companys!,
per'xò m'empeny l'esperança.
Mare si fos mariner
iria amb la meua barca
cercant amb delit l'amor
per mar de somni i rondalla...
... La vela de lluny a lluny,
cridaria l'arribada
i el vent desfaria en llum
les trenes d'or de la tarda.
- Amor - li diria jo -,
guaita la mar, ampla i clara:
ella em farà de companya, ...
... tu tindràs el cabell pur,
jo la pell un xic colrada,
i el nostre retorn el gust
d'una música llunyana.
Mare si fos mariner...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada