Crònica de la crisi de les idees

El divendres 5 d’abril Josep-Maria Terricabras va ser el convidat al cicle Què, Qui, Com de la crisi que organitza l’Ateneu de la Vall del Llémena. La conferència es titulava La crisi de les idees. Terricabras, filòsof, catedràtic i investigador de la Universitat de Girona, va venir per sumar el seu punt de vista a unes xerrades que van començar amb l’objectiu d’entendre i oferir alternatives a l’actual crisi econòmica.

El paraigüer de l’entrada de l’escola de Sant Gregori rebia, en un dia plujós, els assistents que es van anar distribuint per les cadires plegables de la sala d’actes. Si esperaven sentir que la crisi de les idees és negativa, es van sorprendre.

Un discurs expressiu, directe i carregat d’exemples va arrencar somriures i complicitats entre els oients. Josep-Maria Terricabras, en poc menys d’una hora, va exposar que les idees encara estan poc en crisi i que volem resoldre problemes nous amb pensaments vells.

Va retrocedir fins a l’edat mitjana on Galileu ens va situar a un costat de l’univers i no al centre; després Darwin ens va explicar que venim dels micos; amb la il·lustració Kant va dir “atreveix-te a saber”; i Freud que nosaltres no sabem qui som exactament.

Terricabras creu interessant la definició d’il·lustració que va fer Kant en un article en resposta a un predicador alemany que es preguntava que és il·lustració. -Il·lustració? “És la sortida de la minoria d’edat en què els humans autoculpablement ens hem reclòs”. Ell opina que avui dia a la gent li costa ser major d’edat, ja sigui per mandra o covardia, no s’atreveix a pensar.

Fent retrospectiva, hi ha hagut pocs canvis en les idees de fons. Continuem sent el que ell diu “essencialistes”, és a dir, creiem que podem copsar l’essència de les definicions. En definitiva, és impossible una definició que reculli tots els matisos.

Per això, i perquè els avenços se succeeixen cada vegada més ràpid, actualment és més important la qualitat dels coneixements que la quantitat (ara els coneixements són tants que és impossible adquirir-los tots). Mestres i pares han d’ensenyar a reflexionar i pensar amb criteri propi, va explicar Terricabras.

Per deixar enrere la “minoria d’edat” de la que parlava Terricabras a l’inici de la xerrada, hem de deixar de funcionar amb l’esquema de precisió antic, en termes de si o no (0 o 1); i tenir en compte que el coneixement humà és imprecís, funciona, en la majoria de casos, en l’interval entre 0 i 1.
Per acabar, una frase contundent i esperançadora: “les possibilitats que hi ha son enormes però no les estem aprofitant prou. Crisi de les idees si, però encara massa poc”.

Júlia Recasens