Va començar la xerrada fent esment a les crisis de veritat, les crisis de fam endèmiques de moltes parts del món, que causen la mort de 80.000 persones cada dia a tot el món.
A diferència de l'anterior ponent del cicle, Santiago Niño, que deia que la crisi no tenia culpables, Oliveres va posar noms i cognoms als culpables i instigadors de la crisi.
No us els direm tots, però, perquè us en feu una idea, hi va encabir des del president d'un banc que comença amb S de Santander fins al president d'uns estats que estan units entre Mèxic i el Canadà, i tot un reguitzell de polítics corruptes, banquers estafadors, especuladors professionals, ... Lamentablement, l'Arcadi no podrà afegir cap d'aquestes parelles de conceptes a la seva llista d'oxímorons.
De solucions per sortir de la crisi en va proposar unes quantes:
- Aplicar un impost sobre les transaccions financeres (Taxa Tobin)
- Lluitar seriosament per acabar amb el frau fiscal (tant el que es genera des del propi país com des dels anomenats paradisos fiscals)
- Controlar amb lupa bancs i caixes (però no per rescatar-los!)
- Substituir l'euro per dues monedes diferenciades (l'euro i ... l'euret?)
- Reduir la jornada laboral per acabar amb l'atur
- ...
Mentrestant, què podem fer nosaltres? Resumint-ho molt: exigir justícia i ser solidaris (amb els aturats, amb els desvalguts, amb els immigrants, ...).
Properament penjarem el vídeo de l'acte, perquè tothom tingui accés al contingut de la xerrada.
Abans d'acabar, l'Arcadi Oliveres va recomanar dues pel·lícules imprescindibles per acabar de veure qui manega el món, la crisi i tot plegat: Inside job, i El jardiner fidel, aquesta darrera sobre el galdós paper de la gran indústria farmacèutica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada