Cicle de conferències-debat: "EL QUÈ, QUI, COM DE LA CRISI"

Una de les principals funcions dels Ateneus des de la seva constitució a mitjans del segle XIX ha estat la d'actuar com a centres de reflexió i de debat, espais on es creava opinió i es discutien idees en un entorn de llibertat i de respecte. Ara més que mai, enmig d'una allau d'informació, ens cal un espai on dialogar, un espai que ens ajudi a trobar claus per entendre el present i enfocar el futur.

Des de l'Ateneu us animem a participar en un cicle de conferències-debat que giraran a l'entorn de la crisi. No perseguim obtenir un diagnòstic de les causes de la crisi, tasca que molts han fet, volem anar una mica més enllà i en la mesura del possible, discutir solucions, donar claus per interpretar els nous escenaris. I per fer-ho ens cal la vostra col·laboració, en els debats, però també amb les vostres propostes si coneixeu ponents que creieu que ens poden ajudar a continuar amb el cicle. 

Com no podia ser d'altre manera, començarem el cicle parlant d'economia, imprescindible per entendre els fenòmens socials i polítics que condicionen les nostres vides. I ho farem de la ma del professor Santiago Niño Becerra, un expert que, de ben segur, ens donarà eines de reflexió i debat.

Divendres 21 de gener

a 3/4 de 7 a la Sala d'Actes del CEIP Agistí Gifre 

"EL CRASH DEL 2010. ESTAT DE LA QÜESTIÓ"

Santiago Niño Becerra

Catedràtic d'Estructura Econòmica, Universitat Ramon Llull

Moderarà l'acte: Xavier Cusell, periodista de RNE

Col·labora

Escola Agustí Gifre

L'actual model econòmic, que té el seu origen en 1820 i que succeeix al mercantilisme, està basat en supòsits que han resultat NO ser certs:

--Els recursos (commodities) a disposició, són il.limitats. Fals.

--La capacitat de consum és il.limitada. Fals

--La capacitat del sistema d'evolucionar gràcies al consum (a crèdit) és il.limitada. Fals.

Les conseqüències són ara el nucli de la crisi:

Escassegen els recursos. (a la crisi econòmica succeirà l'energètica)
.
Hem desaprofitat els recursos i hem hipotecat la capacitat de provisió del planeta.

L'endeutament és insuportable i impedeix el consum (basat en el crèdit).

Ara mateix estem en una fase de canvi de model productiu que s'expressa de forma violenta. 
El que es pretén és canviar aquest model productiu sense sortir del sistema, que és el capitalista.

La sortida tindrà conseqüències per a la població: des de 1987 (Informe OCDE) se sap que es pot generar PIB sense crear ocupació. 
Ara estem en la fase més dura d'aquest procés: el PIB i l'ocupació del factor treball no estan lligats. 
Conseqüència: l'estat del benestar no és necessari per als poders econòmics.