El dissabte 21 de juliol una colla de 15 valents i valentes (Laura, Tina, Anna i Dolors) ens hem aixecat ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, -com diu en Guardiola- i ens hem trobat a les 06:00 del matí a Sant Gregori.
Tot i els dubtes sobre la previsió meteorològica que ens indicava fortes pluges al Pirineu, hem decidit arribar-nos fins a Vallter 2000, un cop allà, tot i la boira i amb certa indecisió hem decidit sortir.
D'entrada, només començar a caminar, hem hagut de pujar uns 30' fins arribar al pla de Coma Ermada, ...suficients per entrar en calor. A dalt del pla, prop d'un ramat d'isards, entre sol i núvols i voltats de bancs de boira que ens permetien a estones veure el Gra de Fajol, els més previsors s'han posat les proteccions solars necessàries i ens hem tornat a posar en marxa per fer el primer cim, el puig de Coma Ermada.
De mica en mica, tot hi haver-hi alguns núvols, el matí s'ha anat aclarint i hem pogut gaudir de les magnifiques vistes que sempre ens ofereix el Pirineu.
Des de el Puig de Coma Ermada hem continuat fins al Puig de la Llosa per fer la parada d'esmorzar, suficient per agafar les forces necessàries i fer "l'atac" al pic de Roca Colom.
Un cop feta la pujada al pic i després d'agafar l'aire que ens hem deixat a la "pujadeta" hem fet els "retratus per a la posteritat" amb la nostra estimada estelada. Llavors hem continuat fins al puig de La Mort de l'Escolà. Sempre amb unes vistes espectaculars l'arribada al les Crestes de Rojà ha estat una passejada més. Des de les Crestes de Rojà hem fet la visita als hostes del refugi de Portella de Rojà, ...però ja no hi eren. Com que no hi eren no els hem pogut saludar, ...ells s'ho han perdut!!!.
Com que estàvem valents hem caminat un tall més en direcció al Canigó, però se'ns feia tard i davant la imminent boira que ens cobria, la decisió de tornar ha estat la encertada, però com a anècdota podem dir que teníem ganes de tornar a veure el refugi de Portella de Rojà -per veure si hi havia algun hoste- i sense voler, hem tornat a anar-hi. ...La boira ens ha enganyat!!!
Després de revisar el mapa i la brúixola, els grans mestres (Jesús & Cia.) han debatut cap on havíem d'anar i s'ha aconseguit re-emprendre la ruta correcta. Llavors hem seguit pel GR fins que la "senyora boira" ens ha abandonat. Ha estat el moment ideal per parar sota el puig de Roques Blanques a dinar i fer una estona de relax.
Llavors tornar fins a Vallter ha estat de cosa d'una horeta més.
Com que som tant bons nois i noies, els de dalt ens han respectat i s'han esperat a deixar caure alguna gota fins que hem estat als cotxes.
Total, hem començat a caminar a les 08:30 i hem arribat altre cop als cotxes a les 16:00. La perfecció catalana ha permès el compliment dels horaris establerts per l'organització -només som una mica xulos-
La diada ha estat perfecte, hem tingut boira, núvols, bon sol, un altre cop boira i per acabar unes gotes amb anècdota inclosa. Què més podríem desitjar? En resum: FANTÀSTIC!!!.
Esperem que a la propera tornem a ser els mateixos, o més, i les mateixes de l'anomenat sexe dèbil, o més, ...si més no per compensar.
Ens veiem a la propera. Fins llavors, salut i bon estiu.
Secció excursionista de l'Ateneu de la Vall de Llémena
SELECCIÓ DE FOTOS 1 (JESUS BUSQUETS)
SELECCIÓ DE FOTOS 2 (PERE CASAMITJANA)
SELECCIÓ DE FOTOS 3 (MARTA MASÓ)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada