Sant Martí de Llémena

Disseny: Anna Bohigas

L'exposició sobre el fet remença segueix creixent. Aquest any estrenarem el plafó dedicat al municipi de Sant Martí de Llémena.

Tot seguit reproduïm el text del plafó:

SANT MARTÍ DE LLÉMENA 

ELS ORÍGENS 

El terme de Sant Martí de Llémena ha estat poblat des de temps immemorial. A les coves que dominen la vall s’hi han trobat senyals que van estar habitades al Neolític. Segles més tard, íbers i romans també van deixar-hi la seva petja. A l’Edat Mitja els pobladors de l’actual terme es van anar agrupant en parròquies, i al segle XI es van consagrar les quatre parròquies que conformen l’actual municipi: Sant Martí, Llorà, les Serres i Granollers de Rocacorba. Amb la feudalització, aquestes parròquies quedaren sota el domini de la seu gironina, llevat de la baronia de Granollers de Rocacorba. A la primera meitat del segle XV els terratrèmols van devastar la zona destruint greument molts masos així com les esglèsies de Sant Martí, Granollers i les Serres. Després, les revoltes remences van acabar de sacsejar el terme. L’any 1474, quan acabà la guerra civil catalana, el baró de Granollers Marc de Montagut, que havia estat rebel al rei, veié com els seus dominis foren concedits a Francesc de Verntallat, cap dels remences, mentre que la resta del territori continuà sota el domini de l’esglèsia. 

PERE JOAN SALA 

Durant la primera revolta remença Pere Joan Sala, nascut a Granollers de Rocacorba, es posà de ben jove al servei del rei i de Verntallat. Com a caporal seu s’enfrontà a l’exercit de la Generalitat durant el setge de la Força Vella de Girona. Acabada la guerra el rei el recompensà nomenant-lo Cavaller i lliurant-li algunes possessions dels senyors que s’habien enfrontat a la corona. Aprofitant la política dubitativa del rei Ferran respecte al tema remença, i després d’uns anys de suspensió dels mals usos, els senyors tornaren a la càrrega i començaren a exigir el pagament dels mals usos endarrerits. L’any 1482 un procurador de Girona enviat per cobrar els endarreriments fou trobat mort a prop de la Barroca. Les autoritats en culparen en Pere Joan Sala, que fou detingut i traslladat a Barcelona. Al cap d’uns mesos però, fou alliberat sense càrrecs. En Sala, convençut que els pagesos s’havien de deslliurar dels senyors, va anar escampant l’esperit de la revolta per les comarques: Hostalric, Vic, Cassà, Banyoles, Torroella, Anglès són algunes de les poblacions que va visitar per convèncer als pagesos que no paguéssin ni censos ni tasques. El 1484, quan el lloctinent del rei va enviar les seves hosts a Mieres per fer pagar els endarreriments als remences, en Sala es va aixecar en armes i va assaltar l’oficial del rei. A rel d’aquest fet, el lloctinent ordenà enderrocar les cases d’en Pere Joan Sala i els seus homes. Acabava de començar la segona revolta remença. Malgrat diversos intents per resoldre el conflicte per la via del diàleg, la lluita es va anar estenent cap al Vallès on, després d’algunes victòries, els remences foren derrotats a la batalla de Llerona. Pere Joan Sala fou fet presoner i ajusticiat a Barcelona al cap de quatre dies, el 28 de març de 1485.