Vivien tots dos sols, miserablement i solitaris al mig de la muntanya. Aquell hivern, llevat de tres carboners que hi passaven per anar a la font, no havien vist ningú més.
La vella, no parlava mai amb ningú, ni amb el seu net. Hauríeu dit que era muda.
El noi, que havia quedat orfe als tres dies d'haver nascut, sempre l'havia respectat, però no se n'havia acabat de refiar mai.
Sobretot d'ençà que una nit l'havia sentit parlar tota sola a la seva cambra. Com si discutís amb algú sobre la mort dels seus pares, esdevinguda, segons va escoltar, en estranyes circumstàncies.
En una cort, a tocar de la casa, el noi hi tenia tres vaques. D'elles en treia la llet que, juntament amb una mica d'hort que ell mateix conreava, els permetia anar vivint humilment.
Una nit, mentre sopaven a la vora del foc, el noi va comentar a la seva àvia que, si tot anava bé, podrien marxar d'aquell lloc tan solitari.
- Les tres vaques estan prenyades i aviat naixeran els vedells, li va dir.
- Quan hagin nascut, em vendré els vedells i les vaques i aniré a viure a Sant Martí.
- Que voldreu venir amb mi, vos?, li va preguntar.
La vella no va contestar.
Al cap d'uns dies, la cort era una festa: una vaca estava parint el primer vedell i el noi, entusiasmat, l'ajudava estirant amb totes les seves forces.
Aquella mateixa nit, però, un bram terrible que venia de la cort de les vaques el va despertar. Es va llevar d'un bot i va baixar com un llamp per veure què havia passat.
Quan va arribar, va contemplar un espectacle que mai no pogué oblidar: el vedell que havia nascut unes hores abans jeia mort, degollat i sense ulls, al costat de la seva mare, que l'estava llepant. El noi va tenir el temps just d'entreveure com un ocell negre s'envolava per la finestra de la cort.
Tres dies més tard naixia el segon vedell.
- Aquest vespre, va dir a la seva àvia, dormiré a la cort. - No fora que tornés el maleït ocell negre.
Durant dues nits va fer guàrdia al costat del vedell i com que no aparegué cap ocell, la tercera nit va decidir d'anar a dormir al seu llit.
De sobte, un bram, més fort encara que l'anterior, el va despertar. En un tres i no res es va presentar a l'estable i, corprès va poder comprovar allò que tant temia: el vedell havia estat degollat, i els seus ulls devorats.
El seu somni d'una vida millor s'havia esvaït del tot. Ja mai podria sortir d'aquell catau miserable.
Passats un dies, neix el tercer vedell. Desesperat com estava, aquella nit la passa a la cort, desvetllat i amb una escopeta al costat.
La campana de Rocacorba toca les dotze. I la una. I les dues. Quan acaben de tocar les tres, el jove sent un batec d'ales. Per la finestra de la cort arriba un ocell negre que s'acosta als animals.
El noi, sense pensar-ho dues vegades, agafa l'escopeta i li engega un tret al mig del cap.
Tota la muntanya retruny. Al mateix temps, un crit esfereïdor que ve de l'habitació de la vella el fa estremir.
Esverat, corra cap dalt, pujant els esgraons de tres en tres.
Obre la porta de la cambra i troba la vella al llit, morta, amb un tret al cap.
Per aquells boscos no s'hi ha vist mai més cap ocell negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada