Aquest passat diumenge una trentena d’ateneistes hem anat a la serralada de Montserrat a fer una bona caminada. Arribem a Monistrol on hem pogut agafar el cremallera cap al Monestir, on es trobava el punt de sortida. Les primeres rampes d’accés cap a Sant Miquel fan esbufegar a més d’un però la baixa temperatura que hi havia ja no es nota. A l’arribada a Sant Joan cap els volts de les dotze aprofitem per fer una aturada i retrobar-nos amb la família March que venien directament de Manresa. Els més menuts aprofiten per a fer les primeres incursions a la escalada. Enfilem el camí cap a Sant Jeroni tot carenant la serralada i observant les roques, les diferents formes que van prenent (el mico, el goril•la, la mòmia...); donem una ullada al paisatge que ja es pot contemplar des de el mirador. La propera aturada és a l’ermita de Sant Jeroni, i d’aquí al punt més alt de la serralada el fem esbufegant per les fortes rampes i escales que hi ha.
A dalt però les vistes que hi ha, ens fan oblidar el cansament. Alguns diuen que veuen Mallorca, els altres les antenes del Rocacorba, els Pirineus nevats, tot el Segrià ben emboirat, la desembocadura del Llobregat...
Les ganes de dinar ens fan aturar a l’ermita de Sant Jeroni, on alguns, fins i tot, aprofiten per a fer la migdiada.
Per arribar al Monestir agafem el camí cap al Pla dels Ocells i el pas dels francesos a on malgrat els esforços no veiem cap cabra salvatge, però si podem gaudir dels trencants que ens ofereix la muntanya de Montserrat
Les darreres escales deixen els bessons ben carregats a més d’un però finalment arribem a la Plaça d’on hem sortit, sense més novetat.
Una bona part aprofitem per acomiadar-nos de la Moreneta i...a esperar la propera sortida!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada